Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles,
Camins, ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor ences pel mon
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara son dos fills del sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, ja son nous.
No es senzill saber cap on has de marxar
Pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que es fa fer sol
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous
| 
| 
